No és ben bé una notícia policial, però deixar clar que la solució d'aquests problemes té molt a veure també amb el tractament específic de les institucions educatives, que amb el seu cas van fallar.


http://www.ara.cat/ara_mes/cronica/historia-quasi-torna-fracturar-Salt_0_409759073.html

El jove ferit quan fugia de la policia va arribar als 13 anys amagat en un camió
La història del noi que quasi torna a fracturar Salt


Es diu Mohamed R. L., té 16 anys i es troba ingressat a la UCI de l'Hospital Josep Trueta després de caure el dissabte dia 8 de gener des d'un quart pis quan fugia de la Policia Local de Salt. Havia robat un ciclomotor. El seu cas va provocar que divendres al vespre un grup de joves, la majoria amics i coneguts seus, es manifestessin i provoquessin aldarulls a Salt.

En Mohamed tenia 13 anys quan va creuar l'estret. El seu cos prim i petit li va permetre amagar-se sota d'un camió. No anava sol. Una colla d'almenys cinc amics es van enfilar a la panxa d'un vehicle pesant i amb la seva resistència física van superar les hores d'un viatge en què s'ho jugaven tot. Arribar al primer món era l'objectiu per a aquell nen, fill de Tànger, el més gran de cinc germans i amb un pare amb una minusvalidesa. Tots van ser traslladats a un centre de Granada. Mohamed era l'únic que tenia família a Girona i el van portar directament a casa d'un oncle, que viu al barri de Taialà. L'entesa entre l'oncle, que tenia problemes econòmics, i el nebot no va ser bona en un moment en què la crisi ja es començava a notar.

Una família d'acollida
El professorat de l'IES Carles Rahola on estudiava es va adonar que el jove dormia, quan podia, en un cotxe i que la família se n'havia desentès. Aleshores la direcció de l'institut, juntament amb els Serveis Socials, van aconseguir que el noi s'instal·lés al Centre d'Acollida Mas Garriga de Juià (Gironès). Paral·lelament el professor de l'aula oberta on estudiava, que prefereix quedar en l'anonimat, es va convertir en la seva família col·laboradora d'acollida. El jove va passar durant gairebé dos anys els caps de setmana a casa del mestre. En aquell moment, estava a punt de fer els catorze anys. Era un noi viu i intel·ligent, amb ganes d'aprendre de fusteria i aprofitar la seva oportunitat. El seu professor recorda, fins i tot, un Mohamed inquiet que no només mostrava interès per les explicacions sinó que tenia habilitats manuals i repetia amb entusiasme que "ell no havia vingut a perdre el temps sinó a treballar".

Gairebé un any després, va ser traslladat al Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) de Salt. Aquí sembla que la seva trajectòria va fer un tomb. En el darrer any a l'aula oberta de l'institut, la seva actitud va canviar. El director de l'IES Carles Rahola, Quim Ruhí, explica que "el primer any va ser un bon alumne però el canvi de residència va ser negatiu". El jove es va tornar menys comunicatiu i es va començar a sospitar seriosament que estava cometent petits furts. Amb el temps, va deixar de visitar la família col·laboradora tot i els intents del matrimoni per intentar que canviés de centre d'acollida i redrecés la seva vida. A la tardor, el jove va començar un mòdul de monitors d'esports i lleure a la Casa d'Oficis de Salt. Tan sols hi havia deu places i a través del CRAE es va tramitar la seva matriculació. La coordinadora de suport, Cristina Sibina, assegura que complia el reglament d'ordre intern amb rigor i que estava molt motivat pel curs. Sibina apunta que "aquest Nadal va estar fent pràctiques al casal i se'l veia content perquè li agradava el contacte amb els nens i se sentia valorat pels seus companys".

El CRAE de Salt
El CRAE on ha viscut el noi els dos últims anys està ubicat al barri Centre de Salt i té capacitat per a 24 persones. La direcció no vol fer declaracions tot i que els joves que hi viuen han manifestat que els educadors estan molt afectats pel que ha passat. La seva ubicació és polèmica perquè es troba en un dels punts on hi ha una major densitat de població, majoritàriament d'origen immigrant. Més de la meitat dels seus habitants estan a l'atur i tenen escasses expectatives per trobar feina.

Per la seva banda, a la taula de prevenció de menors (formada pels cossos de seguretat i justícia i l'ajuntament, entre d'altres organismes) ja s'havia parlat d'ell com un adolescent problemàtic i un delinqüent reincident. L'alcaldessa, Iolanda Pineda, ha confirmat que s'havia fet una petició formal per demanar que el jove tingués més restriccions i, fins i tot, aconsellaven que se'l traslladés del centre.

Marginació social
Un informe de l'associació Casal dels Infants, encàrrec de l'obra social de la Fundació La Caixa, va alertar fa unes setmanes del perill de marginació social i la guetització d'alguns barris de Salt. El principal problema, segons els cossos policials, és l'elevada reincidència d'alguns delinqüents. Mohamed n'és un i acumula des de fa temps múltiples antecedents policials. Ell explicava que havia fugit dels Mossos d'Esquadra durant un robatori en què l'havien enxampat in fraganti amb dos companys més al quinzè pis del bloc B Gratacel, l'edifici més alt de Salt. Mentre que els seus companys van ser detinguts, ell es va escapar suposadament per una finestra, es va agafar als cables telefònics que pengen de l'edifici i es va deixar caure fins al pis inferior. Al catorzè pis, va entrar dins un immoble i va deixar astorats els inquilins. S'hi va estar uns instants i va sortir corrents per la porta per fugir dels agents dels Mossos que li anaven al darrere. Un cop a baix, encara va fer un salt per pujar a un mur del pati interior de l'edifici i va fugir per un forat d'una reixa. Les cròniques locals del 7 de setembre comparaven el noi amb Spiderman, l'home aranya.

Ara, després de l'accident, tant els companys de l'IES Carles Rahola com els de la Casa d'Oficis li han fet murals de suport amb dedicatòries per expressar el seu dolor per l'accident. El professorat ha dedicat també sessions a parlar del jove i a explicar que el seu company, malgrat no haver tingut una vida fàcil, es va equivocar de camí.