http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/_els_robatoris_a_cases_del_maresme_ja_estan_baixant_93705.php

"Els robatoris a cases del Maresme ja estan baixant"

Entrevista a David Piqué, cap de la regió policial Metropolitana Nord

La regió policial Metropolitana Nord, que engloba les comarques del
Maresme, el Vallès Occidental i l'Oriental, a més dels municipis de
Badalona i Sant Adrià de Besòs, és en opinió del seu nou responsable, el
comissari David Piqué, com un petit país que reuneix tots els reptes de
seguretat que, per separat, es puguin plantejar en qualsevol altre punt
de Catalunya.

Es parla molt de Barcelona, però el territori que vostè dirigeix
el dobla quant a habitants i el segueix pel que fa al volum de
detencions...
Aquí tenim des de les concentracions urbanes més dures, com pot
ser Badalona, a pobles amb un alt nivell econòmic, que són els Beverly
Hills de Catalunya. Després ciutats mitjanes i també molts polígons
industrials, grans i petits. Tot plegat amb les seves dinàmiques i les
seves problemàtiques respecte a la seguretat.

Una de les últimes problemàtiques a què va haver de fer front va
ser l'onada de robatoris a vivendes al sud del Maresme.
No va ser una onada, va haver-hi un increment durant els últims mesos de
l'any passat que es va frenar al gener. Ara, després de la detenció -fa
deu dies- de la principal banda de lladres, aquest delicte ja està
baixant. Tot i això, no hem d'obviar que el robatori a l'interior de
vivenda és el delicte més habitual al Maresme. Igual que passa en zones
interiors del Vallès. Cada lloc té el seu tipus delictiu. En un zona on
hi ha pocs pàrquings, és el robatori a l'interior de vehicle, perquè la
gent ha d'aparcar al carrer. En canvi, en municipis amb poc nucli urbà i
moltes urbanitzacions, el més habitual és el robatori a interior
d'habitatge.

Abans de la detenció, al març, de la banda de lladres, com es va
aconseguir frenar els robatoris a les cases?
Vam dissenyar un pla de contenció davant l'alarma social que va generar
aquest repunt. Per primera vegada, hem involucrat en un mateix
dispositiu totes les policies locals del Maresme per evitar que si només
incidíem en un municipi, els robatoris es disparessin en un altre.
Abans fèiem plans més locals en què col·laboràvem amb una policia
concreta. La nova estratègia, que continua en marxa, ens ha permès que
aquest delicte hagi caigut substancialment. També va ser molt important
la investigació dels robatoris, ja que es van aportar dades que ens vam
permetre establir un patró de conducta de la banda de lladres.

També hi va ajudar que els veïns activessin l'alarma de la
vivenda encara que sortissin cinc minuts...
La seguretat activa és competència dels Mossos però la passiva és dels
ciutadans. Però t'adones que és més un problema de consciència que de
diners. Recordo una trobada amb directius de grans empreses als quals
els explicava qüestions bàsiques de protecció i em reconeixien que mai
hi havien pensat. En aquest sentit, estem aconsellant els ajuntaments
que quan construeixin un polígon industrial s'escoltin la policia local
per dissenyar-lo de manera que es pugui barrar el pas als lladres.
L'anomenat urbanisme segur és un camí de futur, perquè l'acció de la
policia té una incidència limitada en la seguretat ciutadana.

¿Ja n'hi ha exemples a Catalunya?
Com a nou responsable de la regió policial Metropolitana Nord vaig ser a
Barberà del Vallès, i és un lloc on et sents segur perquè hi ha carrers
amples, cases baixes, zona urbana de vianants... Segurament, els que
van dissenyar-ho no van pensar en això, però de vegades l'estètica va
lligada a la seguretat.

Els experts en seguretat asseguren que el 20% dels delinqüents perpetren
el 80% dels delictes. Per aturar això, ¿què li sembla la mesura de la
jutge de Badalona que no permet a un grup de lladres multireincidents
acostar-se al municipi?
Crec que és una mesura molt lloable, perquè ens apropem al sistema
d'aplicar la pena més idònia segons el tipus de delicte, com passa als
països anglosaxons. Aquí la tendència clàssica és decretar presó. En
aquest cas, en què la condemna pels delictes de robatori no és gaire
alta, allunyar-los del lloc on estan acostumats a actuar pot significar
treure'ls una temporada de la circulació. Per això, és interessant que
quan els delinqüents no tenen intenció de rehabilitar-se, almenys
s'adoptin mesures que els posin més difícil tornar a actuar.

I quin paper han de jugar els Mossos d'Esquadra en la lluita contra la
multireincidència?
Bàsicament, el de contenir la delinqüència i millorar l'atenció a la
víctima. De delinqüents n'hi haurà sempre, però el que al ciutadà li
costa d'entendre és que individus amb més de cent detencions continuïn
al carrer. Per tant, hem d'aconseguir que la sensació d'impunitat que de
vegades existeix no repercuteixi en la víctima. Per això, la idea és
reduir el temps d'espera a l'hora de denunciar perquè no passi com quan
estàs malalt i et trobes pitjor mentre ets a la sala d'espera.